Entrevistes a Joan Magrané i Albert Guinovart, que estrenen obres al Festival de Pasqua

Dos dels compositors catalans contemporanis més importants, estrenaran les seves noves composicions en el marc del concert del Cor Madrigal

Entrevista a Joan Magrané

n

– Ens pot avançar com és l’obra que estrenarà en el marc del concert del Cor Madrigal al Festival de Pasqua?

n

És una obra coral escrita a quatre veus. Podria semblar un plantejament bàsic i senzill però pel que fa al meu catàleg de música coral és bastant excepcional, ja que he explorat molt més la música per allò que es diu «ensemble vocal» (és a dir, un cor format per solistes i on cada una de les veus canta individualment la seva part) que no pas la música pròpiament per a una gran massa coral.

n

– En l’obra que estrenarà, “Diré en mi tes bonances”, musica un text d’Agustí Bartra. Per què el va escollir?

n

És un poeta que fa temps que m’atrau moltíssim i sobre el qual vull anar treballant. Aquesta peça coral en seria una primera aproximació. Bartra no és tan conegut i valorat com caldria en les nostres contrades i és un poeta plenament inserit en els corrents de la poesia internacional del seu moment (com fou el cas de Gabriel Ferrater, també, o de Blai Bonet pel que fa a la poesia però també a la prosa).

n

 – Com va sorgir aquesta proposta amb el Cor Madrigal?

n

 El seu director, en Pere-Lluís Biosca, em va comentar la possibilitat de cantar alguna peça meva en el seu concert al festival i havia fixat la seva mirada en una peça que vaig escriure fa uns anys pel Cor de Cambra del Palau de la Música. Com que es tracta d’una peça breu (d’uns tres minuts de durada) li vaig parlar d’aquesta altra obra sobre un poema de Bartra que havia fet «pour plaisir» de mi mateix i que potser faria un bon tàndem amb l’altra, escrita sobre un poema de Màrius Sampere, complementant-se. Així doncs, en el concert es podran escoltar les dues peces.

n

– Com valora el Festival de Pasqua, l’únic certamen dedicat íntegrament a la música clàssica català?

n

 És un festival excepcional i heroic que no hauria de ser-ho. El repertori del país, el patrimoni i la nova creació, hauria de ser el pal de paller de les programacions de totes les nostres institucions musicals.

n

 – Segons la seva opinió, en quin estat es troba a Catalunya la música clàssica d’autors catalans? Creu que els programadors musicals són prou sensibles amb la música dels nostres compositors?

n

Com deia, mai es fa prou. Com a societat tenim la responsabilitat de vetllar per la música que han fet, fan i faran els nostres conciutadans. Sortosament, és evident que vivim un molt bon moment pel que fa molts dels àmbits del món musical: interpretació, composició, recerca, edició… 

n

– Quins són els nous reptes que ha d’afrontar la música del nostre país?

n

Donar molt més de valor i d’importància al patrimoni musical propi. Sense una base, sense una tradició on aferrar-se, sense unes arrels ben fortes que sostinguin l’arbre, tot el que es construeixi a sobre serà sempre precari i volàtil. El patrimoni, sota el meu parer, és la clau de volta d’una cultura musical sana i amb projecció.

n

n

Entrevista a Albert Guinovart

n

– Ens pot avançar com és l’obra que estrenarà en el marc del concert del Cor Madrigal al Festival de Pasqua?

n

– Aquesta cançó la vaig començar als anys noranta, quan vaig compondre les “Balades amargues” per a veu i piano sobre poemes de Josep Palau i Fabre, a qui coneixia. La vaig deixar inacabada i l’any passat la vaig retrobar i acabar.

n

– A “Lullaby” ha musicat un text del poeta Josep Palau i Fabre. Per què l’ha escollit?

n

– És una poesia molt senzilla i bonica, emblemàtica de la poesia de Palau i Fabre, sensible i emotiva.

n

– Com va sorgir aquesta proposta amb el Cor Madrigal?

n

– De fet, quan la vaig acabar per iniciativa pròpia, la vaig dedicar al Pere Lluís Biosca, amic que m’ha encarregat d’altre obres. Llavors, ell ha trobat el moment de poder-la estrenar.

n

– Com valora el Festival de Pasqua, l’únic certamen dedicat íntegrament a la música clàssica català?

n

– Em sembla un Festival necessari i admirable, a més cobreix territorialment i temporalment un buit gran.

n

– Segons la seva opinió, en quin estat es troba a Catalunya la música clàssica d’autors catalans? Creu que els programadors musicals són prou sensibles amb la música dels nostres compositors?

n

– De fet crec que es troba en un bon moment, amb una quantitat gran de compositors amb estètiques variades i de molta qualitat. En general els programadors cada cop són més sensibles a la seva programació.

n

– Quins són els nous reptes que ha d’afrontar la música del nostre país?

n

– Crec que el repte principal és poder trobar el seu públic. Seria molt trist que el nivell alt de compositors i intèrprets del país, no trobessin una resposta per part de la societat. 

n